Opinió sobre Ni No Kuni

Ni No Kuni és un joc publicat per NAMCO-BANDAI i desenvolupat per l’estudi japonès LEVEL5 amb la col·laboració en l’apartat audiovisual de STUDIO GHIBLI, creadors d’obres mestres de l’animació japonesa com ara: El meu veí Totoro, Porco Rosso, La princesa Mononoke o El viatge de Chihiro entre moltes més d’altres.

És un joc al que feia temps que seguia la pista, ja que originalment va aparèixer al Japó a finals de 2010 per la consola NintendoDS.  A finals de l’any següent, novembre de 2011 i també sols al Japó, arribà la versió del joc per a consoles de sobretaula, en exclusiva per a PS3. Aquesta versió és una ampliació i millora del joc original que, a principis d’aquest any 2013, ens ha arribat a Estats Units i Europa, doblat al japonès i anglès i traduït i localitzat al castellà.

 

Personalment m’agraden molt els jocs de rol, encara que no dono a l’abast de provar totes les sagues que existeixen en aquest gènere, i tot i que sóc un jugador veterà de 34 anys no em considero un expert en aquest tipus de jocs ni en cap.

Últimament jugava més a jocs de tipus rol occidental, amb més llibertat de moviments i amb un sistema de joc més encarat cap a l’acció, que no pas als jocs de rol japonès (JRPG) més encarats a explicar una història més densa, amb un estol de personatges estereotipats i un sistema de lluita per torns que algunes vegades es feia feixuc.

Ni No Kuni m’ha fet gaudir jugant com feia temps que cap joc ho aconseguia. Aglutina en un sol joc varis elements d’obres mestres dels JRPG antics (saga Final Fantasy, saga Dragon Quest, saga The Legend of Zelda o saga Tales of) i hi afegeix elements propis que li donen un caràcter i una idiosincràsia per crear una personalitat pròpia.

 

Meravella audiovisual

imatgesNiNoKuni3

El primer element que destaca només arrancar el joc és l’apartat gràfic. Un cúmul de bellesa artística, de bon disseny i d’explosió dels sentits a nivell visual, executada amb gran mestratge per part del STUDIO GHIBLI, autors d’obres referencials de l’anime japonès, aplicant una tècnica pròpia al característic mètode gràfic del Cel Shading (fer que els gràfics del videojoc semblin de dibuixos animats), donant una personalitat característica i única al joc. L’apartat audiovisual, a més, és veu reforçat per una banda sonora magistral, plena de melodies agradables a l’oïda que s’adapten perfectament a cada situació del joc, firmada pel compositor Joe Hisaishi autor de les bandes sonores de les pel·lícules del STUDIO GHIBLI i artísticament molt reconegut al Japó.

També cal remarcar la gran localització que s’ha fet al castellà en la traducció dels textos, adaptant-los amb referències humorístiques pròpies de l’idioma i fent servir de recurs frases famoses d’humoristes i emulant situacions com ara “El club de la comedia”. El joc no està doblat al castellà (ni per suposat al català) i cap falta que li fa, ja que gràcies a la gran traducció el gaudiràs igualment.

 

Benvinguts a un nou món fascinant

imatgesNiNoKuni8

A nivell argumental, el joc és la típica història japonesa on un nen, per culpa d’una malifeta seva, perd la seva mare. A partir d’aquí i gràcies a la seva desesperació, comença un viatge fantàstic per poder recuperar la seva mare a través d’un món paral·lel al seu, on descobrirà llocs inimaginables i fantàstics, on viurà grans aventures i, de passada, haurà d’ajudar els habitants d’aquest nou món.

El nou indret està format per una riquesa de varietats de zones  i paisatges dissenyats magistralment, tot implementat dins d’un mapa mundi com feia temps que no es veia (portant reminiscències del passat dels JRPG), el qual invita a perdre’t per descobrir tots els pobles, masmorres, coves o tresors i objectes que estan amagats i gaudir durant la recerca. Això fa necessari que moltes vegades hagis de recórrer al llapis i paper, tal com és feia abans, per anotar materials necessaris per fer alquímia, llocs amagats o localitzacions de tresors que en un primer moment no pots recollir, i que no et deixis res que més endavant podries trobar a faltar.

El joc està ple de missions secundàries, de caça o d’ajudar a la gent, les quals serveixen per conèixer el món amb la seva flora i fauna i per evolucionar els personatges per poder fer front a les batalles més dures.

imatgesNiNoKuni4

Com tota gran aventura de rol, no estàs sol en el periple. Els companys d’aventura són carismàtics, estan ben diferenciats i al llarg de l’aventura es destapa la importància de cadascun. Personalment he quedat enamorat del Drippy, el follet que canalitza l’aventura, un personatge molt carismàtic que et fa de guia i de tutor, i que moltes vegades t’arrencarà un somriure o una riallada.

 

El moment inevitable

El pilar d’un joc de rol sempre és el sistema de combat i en aquest cas es resol de manera magistral. Els enfrontaments no són aleatoris sinó que tu veus els enemics i els pots esquivar o si tens massa nivell seran ells els que fugiran de tu. Quan comença el combat la pantalla canvia al mode de lluita, sempre fent servir de fons paratges de la zona on estàs.

El sistema de combat és un híbrid, gairebé diria que perfecte, entre el típic sistema per torns i l’acció directa d’un action-rpg. A més, et dona llibertat de moviments durant el combat quan no estàs executant una acció (sigui atacar, defensar, utilitzar objectes o fer màgia), i també et dona la possibilitat quan estàs atacant o defensant de suspendre l’acció i canviar l’estratègia de combat.

imatgesNiNoKuni2

Durant el combat també pots invocar unes criatures, els “únimos”, que poden lluitar en lloc teu però que estan units a la teva ànima i, en conseqüència, perdran vida i màgia del personatge que els ha invocat. Cada únimo pertany a una classe i, depenent d’aquesta, tenen unes característiques diferents i molt variades per recórrer a diferents estils de combat (atacs físic, atacs amb màgia, etc). També s’ha de dir que cada únimo està vinculat a un element (Sol, estrella, Lluna i Terra), els quals un preval sobre l’altre com si fos el joc de pedra, paper, tisora.

El jugador només controla un personatge a la vegada i els companys són controlats per la CPU  sota unes premisses que tu defineixes gràcies a un sistema de menús molt àgil, que a més et permet canviar el personatge controlable i, dins d’aquest, poder triar un dels tres únimos que porta cada protagonista.

Totes aquestes característiques del sistema de combat li donen una profunditat tàctica on sempre pots modificar el teu estil de lluita, donant-li un ritme molt àgil i dinàmic.

L’únic punt negatiu del joc és que pateix d’uns combats on la dificultat no és gaire elevada, i exceptuant algun enemic final, les lluites són fàcils. Tot i això, si durant el combat no estàs atent i et despistes, costa molt girar la truita del combat quan els nivells són igualats.

 

Un viatge inoblidable

imatgesNiNoKuni6

Tal com he dit abans, és un joc que m’ha absorbit i us el recomano sense cap dubte, tant si us agrada el rol com si no. Amb ell he tornat a viure sensacions que feia temps que no sentia jugant als videojocs, m’ha fet riure i emocionar i, gràcies a ell, em reafirmo en la creença de que els videojocs són un medi que, de vegades, pot arribar a ser art.

Sens dubte, és el meu joc preferit d’aquesta generació de consoles.

 

Gràcies i salutacions

@DaniRabinat (nick: salore78)

  • author image
    Mar 12, 2013 @ 20:57 pm

    Només hi vaig jugant de tant en tant, però, efectivament, Ni No Kuni és un gran joc.

    Em recorda a la saga Dragon Quest, però també al Chrono Trigger, potser per ser tots ells jocs amb un estudi d’animació al darrera (Toriyama o Studio Ghibli).

    També m’ha cridat molt l’atenció l’esforç fet en la traducció al castellà. L’esforç en emprar expressions i frases fetes adequades a cada situació es nota. Vaja si s’ha fet camí des d’aquella nefasta traducció del Final Fantasy VII!

    Tot el background argumental que hi ha al darrera és més que correcte també: les descripcions i il·lustracions per a cada encantament i objecte, la guia turística de les distintes ciutats, els contes i llegendes… No arriba al nivell dels Mass Effect o els Dragon Age en aquest sentit, però tampoc ho requereix.

  • author image
    Mar 13, 2013 @ 22:13 pm

    Et recomano que t’hi dediquis amb cos i ànima si pots, ja que si’l jugues de tant en tant no el gaudiràs de la mateixa manera.

    La veritat és que l’argument està molt treballat i el món on és viu l’aventura és molt ric i, gràcies al Vadevacum, és profunditza i detalla tota l’història, llegendes, fauna, territoris… de l’indret.

Segueix-nos

Entra a la comunitat!

Grup de Telegram de Gaming.cat

Entra o registra’t

Vídeo Destacat