Us presentem la nostra ressenya de Into the Radius
Into the Radius (ITR) no és un títol per a jugadors casuals, és un títol que qualsevol amant de la VR hauria de jugar, un MUST HAVE com ho pot ser el Half Life Alyx.
El joc té un mix de combats mai vist pels teus ulls, i trampes mortíferes arreu dels mapes, que el fan únic.
ITR, podria ser un fill del mític Stalker, amb pinzellades de Tarkov i el nivell de profunditat del mateix.
La història
ITR ens situa en un lloc de la unió soviètica anomenada Pechorsk. Pechorsk era una zona minera tranquil·la, fins que hi va haver un terratrèmol, que va deixar núvols de pols i partícules en suspensió, fent que la visibilitat fos pràcticament nul·la, com si hagués aturat el temps.
Quan aquesta pols va marxar, van quedar unes anomalies arreu de la zona, i el que era més estrany, un cercle vermell a l’horitzó, al cel, com si d’una lluna es tractés.
Aquesta zona es va categoritzar com vermella, i ningú que no fos membre de UNPSC (una institució militar de ficció que s’ocupa de la zona) podia accedir-hi. A l’interior de la zona només queden anomalies i restes abandonades del què en una altra època van ser zones habitades. Encara continuen havent-t’hi rumors, conspiracions i demés, entorn del que va succeir a la zona.
La teva missió com a agent d’UNPSC és d’intentar esbrinar què és el que va succeir, i no és fàcil, ni molt menys, ràpid.
Com podeu veure, igual que a S.T.A.L.K.E.R., la narrativa està inspirada en la novel·la de ciència ficció “Pícnic a la vora de la carretera” dels germans Strugatsky.
Aquest joc és el més immersiu que he pogut jugar fins a data d’avui, i no és que tingui els millors gràfics, però quan et poses les ulleres i t’endinses en aquest mon, deshabitat, misteriós, creepy i hostil, t’oblides per completament dels gràfics.
Jugabilitat
ITR ens proporciona un nivell de jugabilitat molt avançat i ben definit, amb bones mecàniques molt complexes. Per una part, tenim la part dels tirs, la qual està molt ben feta, amb un nivell de retrocés de les armes molt divertit: no té el mateix retrocés una MP5K que una AK, i et dóna la sensació que realment les armes són molt diferents les unes de les altres.
El sistema de recàrrega és molt divertit també, ja que els carregadors també s’han d’omplir de bales, una mecànica poc vista en el mon de la VR. A més, tens diferents tipus de munició, algunes més perforants, unes altres de menys…
Per altra banda, tenim el sistema d’inventari de la nostra motxilla. Fins ara sempre hem vist motxilles amb espais en els que podies posar els objectes. En aquest títol, la motxilla és lliure i es basa en el pes que tu hi vas ficant: si tens síndrome de Diògenes, ves amb compte, ja que el pes influeix en la teva resistència, en la seva recuperació i en la velocitat del teu personatge, que pot arribar a sentir-se “pesat”.
Les armes, així com les proteccions que anem adquirint durant el nostre temps a Pechorsk, tenen una durabilitat determinada, així que has de cuidar el teu armament, netejar-lo i assegurar-te que està ben preparat abans de sortir d’excursió.
Àudio
L’àudio és senzillament espectacular. Té un sistema de so que incrementa exponencialment la experiència de joc. El joc es torna creepy i terrorífic en molts punts; no és un joc de por, però hi han moments que en fan, i molta. Sota el meu punt de vista, un joc pot tenir un món brutal i una jugabilitat espectacular però, si el so no està al mateix nivell, el joc mai arribarà a ser una obra mestra, i ITR ho ha aconseguit.
Immersió
Com he comentat, el nivell d’immersió en aquest joc està per sobre de tot el que he vist, fins i tot, per davant de Half Life Alyx, ja que aquest joc no té un mapa lineal i tancat, és un mon obert, i vas on tu vols i quan vols.
Les vibes del joc són genials, un joc creepy, amb tensió, amb parts de terror, amb parts d’acció molt divertides, amb ensurts…
El fet que tenim cicle dia-nit fa que, quan estem fora a la nit, necessitem la nostra llanterna, i creu-me: està molt fosc.
El sistema de resistència (“stamina”) és divertit de gestionar. Com a tot bon joc de supervivència, hem de menjar o beure per tal de recuperar-la. A menys estamina, menys capacitat per córrer.
Un altre punt que m’ha agradat és que pràcticament pots interactuar amb tot el que veus al mapa. Pots obrir tots els armaris i saquejar ràpidament i així fer calers.
És per això que has de ser conscient i anar amb compte del que fas, tot té repercussió en aquest món, i tot això fa que ITR estigui triomfant per sobre d’altres títols de supervivència en el món de la VR.
Comoditat
El joc té elements destinats a fer la teva experiència més còmoda: pots habilitar el gir suau o amb snap, moviment via teletransport, velocitat modificable, etc. També pots jugar dret o assegut a la teva cadira i pots posar-te de genolls prement un botó. Bàsicament, el joc té totes les opcions que un podria demanar.
Coses que ens agraden
La immersió, el sentiment d’estar sol a la zona, la jugabilitat, el sistema de so, el sistema de millora de la teva base, el sistema de manteniment dels teus objectes…. En aquest sentit és un dels millors títols que hem vist en el món de la VR.
El joc també és rejugable, pots augmentar la dificultat i triar mode ironman, que no permet controlar quan es guarda la partida.
Coses que no ens agraden
És un joc tediós, un joc complex, per al qual potser no estàs preparat, per això no se li pot aconsellar directament a tothom.
El sistema de mapes resulta una mica complicat d’entendre, fins i tot al cap d’un grapat d’hores de joc. Per més inri, en mode ironman el joc no mostra la teva posició al mapa i l’has de deduir identificant punts de referència.
El joc té alguns petits bugs, però el desenvolupador segueix actualitzant-lo regularment i els principals els han corregit de seguida.
Conclusió
Qui vulgui i estigui preparat per jugar una experiència de supervivència hardcore, FPS i amb tocs de terror, aquest títol l’ha de tenir a la llibreria. És el millor joc del seu gènere.
Ara bé, aquell que no estigui preparat per jocs amb poques instruccions, poca narració explícita i que requereixen d’hores per entendre, més val que se n’estigui, de comprar-lo.
