La campanya ciutadana Stop Killing Games ha superat el milió de signatures a la Unió Europea i ha obert el debat sobre la propietat digital i la preservació cultural dels jocs.
Qualsevol persona que faci més d’una dècada que juga regularment a videojocs és molt probable que hagi viscut el tancament dels servidors d’algun joc multijugador o fins i tot la desaparició d’una botiga oficial d’una consola de generacions passades. És habitual que a mesura que passa el temps i que les comunitats de jugadors van migrant a noves plataformes, les empreses decideixin suprimir serveis i estalviar-se’n els costos. A vegades, però s’arriben a eliminar completament videojocs que els usuaris havien comprat. Aleshores, quan compres un videojoc, quines garanties tens de poder-lo continuar gaudint?
La desaparició del videojoc The Crew d’Ubisoft, que requeria sempre connexió a internet fins i tot per jugar sol, va ser el detonant d’una mobilització sense precedents. La campanya Stop Killing Games, impulsada pel creador de contingut Ross Scott, reclama que els usuaris mantinguin l’accés als títols adquirits encara que les empreses decideixin tancar-ne els servidors.
La resposta ciutadana ha estat massiva. Amb més d’1,4 milions de signatures recollides, la iniciativa ja ha obligat les institucions europees a donar-hi resposta i s’ha convertit en un referent global en la defensa dels drets digitals dels jugadors. Diversos membres del Parlament Europeu han donat suport a la campanya, inclòs el vicepresident Nicolae Ștefănuță, que va declarar públicament que “Un joc venut pertany al consumidor, no a la companyia”.
Tot i això, el sector del videojoc s’ha mostrat reticent. El lobby Video Games Europe, que agrupa empreses com Ubisoft, EA i Nintendo, alerta que establir obligacions legals podria encarir el desenvolupament i limitar la llibertat creativa. Però la pressió popular ja ha donat resultats: Ubisoft ha confirmat que la saga The Crew rebrà un mode fora de línia en resposta a la mobilització.
La iniciativa posa sobre la taula la necessitat de modes fora de línia, l’autorització de servidors privats i la protecció legal davant la pèrdua del catàleg digital. Segons els promotors, no es tracta d’exigir un manteniment indefinit per part de les empreses, sinó d’evitar que obres culturals desapareguin per sempre per una decisió unilateral. El que demanen és que les empreses “implementin un pla de fi de vida per modificar o corregir el joc de manera que pugui funcionar en els sistemes dels clients sense necessitat de més suport de l’empresa. Estem d’acord en que és poc realista esperar que les empreses donin suport als jocs indefinidament”.
Si considerem els videojocs com a obres culturals, no poden ser tractats com un actiu més de les empreses, sinó que cal preservar-los. Hi ha hagut diversos casos de videojocs antics que s’han perdut per sempre perquè l’empresa ha desaparegut i ningú s’ha fet responsable de preservar el codi del videojoc.
Un grup de fans prepara el llançament de The Crew Unlimited, un emulador de servidor privat que mantindrà viu el joc original. Aquest gest simbolitza el cor de la campanya: defensar que els videojocs són patrimoni cultural i que la seva preservació depèn tant de les institucions com dels jugadors.
El període per recollir signatures ja ha acabat, però els ciutadans dels països de la UE encara poden posar-se en contacte amb els seus Membres del Parlament Europeu sobre aquesta qüestió. De cara al futur, el desenllaç d’aquesta Iniciativa Ciutadana Europea podria establir un precedent històric en la regulació dels productes digitals i marcar un punt d’inflexió en el debat sobre la propietat a l’era digital.
